Seguiment de CiU a les eleccions municipals: Acte de campanya d'Artur Mas i Roger Pons a Esplugues de Llobregat

“Roger Pons reconeix haver-se equivocat en recolzar el reglament de participació ciutadana proposat pel PSC”

Esplugues de Llobregat va acollir el passat divendres 18 de maig un dels actes centrals de campanya de CiU amb la presència d’Artur Mas i Roger Pons, candidat a l’alcaldia per un dels municipis amb més creixement i densitat de població de la zona metropolitana.

La cita era a les set de la tarda al Casal de Cultura Robert Brilles, espai que va obrir les portes a unes gairebé dues-centes cinquanta persones amb més ganes de veure de prop al líder de la coalició nacionalista que al jove candidat de només 26 anys. L’acte va començar amb un quart d’hora de retard, detall que els polítics van saber solventar amb una entrada populista plena d’encaixades de mans, somriures i breus converses amb uns militants que oscil·laven una mitjana d’edat per sobre dels seixanta anys.

El primer en parlar va ser Artur Mas, que al adonar-se del mal funcionament del micròfon no va dubtar a dirigir-se al públic en veu alta i amb la seva carismàtica manera de fer; tot seguit va qualificar el míting “d’acte de bon govern on el realment important és escoltar i donar suport a Roger Pons”. Va començar remarcant la necessitat de trencar els vint-i-cinc anys de majoria absoluta socialista a l’alcaldia, fet que només es podria assolir donant la cara i anant a votar, establint un paral·lelisme amb l’augment de participació viscut a França durant les últimes eleccions. Però no va ser la única al·lusió al país veí ja que poc després lloaria la política de seguretat ciutadana i immigració de la dreta francesa (cal recordar que tant el PP com CiU han optat per introduir aquests arguments dins el seu programa municipal). Va destacar el cansament de la població després de “tants anys amb els mateixos” afegint en un to irònic que “si governen és perquè van guanyar les eleccions”.

Entrant en qüestions del propi partit, va referir-se a Roger Pons com un “candidat jove amb ganes de donar la cara en una vida política amb molta incomprensió, crítica i escàs prestigi que sempre ens tindrà al seu costat”. Després va destacar “la força de CiU”, el partit que presenta més candidatures arreu del territori català amb més de nou-centes llistes, reclamant el suport dels votants amb l’eslògan de campanya “fer-ho per Esplugues, però també per Catalunya” i així poder donar una “alternativa al tripartit a nivell nacional”. Artur Mas no va voler allargar-se més, cedint la paraula al candidat.

Roger Pons va mostrar-se sorprès per la gran quantitat de gent que s’havia aplegat al Casal de Cultura i va donar les gràcies al cap de CiU per la seva presència. Va començar la seva intervenció amb un cert nerviosisme en el to de veu però ho va contrarestar amb un discurs agressiu i convincent. De seguida va endinsar-se a les qüestions de la campanya, comentant les propostes concretes per Esplugues i reivindicant un programa a vuit anys vista (rehabilitar el Casal i les caves deteriorades, construir un casal d’avis i un auditori municipal, millorar el barri de Ca n’Anglada, més policia local, una parada de taxis, més comerç municipal i un rotund NO al pla CAUFEC - “una destrossa especulativa increïble pel projecte verd de St. Pere Màrtir”). Posteriorment, va definir CiU com un partit en la centralitat de la política amb voluntat constructiva i governs municipals dignes, que “és una alternativa a la majoria socialista i al tripartit”. El moment de tensió es va viure quan va reconèixer l’error d’haver votat a favor d’un reglament de participació ciutadana, proposat pel PSC, que prohibia opinar als plens municipals, alguns assistents van reclamar efusivament que no es repetís. Va acabar agraint el recolzament dels militants i demanant que traslladin la intenció de vot a la resta de la població.

Després del bany de multituds, Artur Mas i Roger Pons van acudir a la premsa per respondre les preguntes dels mitjans locals. El líder de CiU va donar importància al bon ambient viscut a Esplugues relacionant-lo amb l’ofensiva al Baix Llobregat, comarca principalment socialista i on el partit necessita augmentar el nombre de votants. També va referir-se a la oferta de Mariano Rajoy, considerant que només seria possible amb un canvi de files al PP que s’allunyés de la “gran campanya contra el catalanisme”. D’altra banda va reclamar el mateix canvi d’actitud al PSOE, avisant als dos partits que per pactar haurien de “defensar els interessos de Catalunya”.

Seguiment de CiU a les eleccions municipals: Entrevista a Maite Fandos i Payà(5ª candidata de la llista de Xavier Trias per l’Ajuntament de Barcelona)

“Il·lusió i ganes de canvi després del monopoli socialista "

- Quan temps porta participant en política activament? Què la va impulsar a decidir-se per Convergència Democràtica de Catalunya?

- Tinc quaranta-quatre anys i en porto vint-i-cinc participant activament en política, era una altra època i els joves teníem la necessitat de reivindicar allò en què creiem. Vaig començar a la universitat amb uns amics que em van introduir a la Joventut Nacionalista de CDC i d’altra banda estava dins el sector associatiu i el voluntariat. Sempre m’he sentit catalana i preocupada per les qüestions socials.

- Actualment és presidenta de l’agrupació d’Horta-Guinardó de CDC, Regidora de l’Ajuntament de Barcelona i portaveu del Grup de CiU al Consell Comarcal del Barcelonès; com valoraria la seva aportació personal?

- Principalment, estic contenta per tot el que hem aportat a la gent; però tenint en compte l’edat en que vaig començar, sento que he perdut moltes hores de joventut. El temps invertit m’ha fet renunciar a una millor formació i a certs aspectes de la meva vida personal. Pel sol fet de ser dona, he hagut de suportar el pes familiar amb més responsabilitats i trobar un equilibri amb la feina. També he anat canviant de diferents departaments treball, gaudint encara més de la política.

- Tenim les eleccions municipals molt a prop, comencen les campanyes i els nervis són a flor de pell. Veu possible que Trias aconseguixi el canvi que reclama al seu slogan?

- Ens plantegem el futur amb il·lusió i amb ganes de canvi després del monopoli socialista. La gent està cansada i el Xavier Trias te la capacitat d’oxigenar Barcelona amb confiança i proximitat. És una persona autèntica amb una tarannà especial que li permet dir les coses sense por; ell mateix diu “no facis res que pugui fer-te posar vermell”.

- Sempre ha reivindicat el paper de la dona en la societat, és presidenta del Consell de la Dona de CDC i Directora General de l’Institut Català de la Dona. Creu que la situació està equilibrada entre homes i dones en la vida política catalana?

- Amb la llei de la igualtat s’ha fet un gran avenç, a la qual el nostre partit va fer suport. Però cal puntualitzar que CiU ja ho va complir abans d’aprovar-la, amb llistes de completa paritat. Amb això vull defensar que les dones hi som per esforç i no perquè ho dicti una llei, no s’ha de diferenciar.

- La rivalitat CDC / UDC també es veu present en el panorama municipal?

- De cap manera; a nivell municipal mai ha existit i mantenim una excel·lent relació amb els dos companys d’Unió Democràtica de Catalunya. A nivell nacional s’ha convertit en una llegenda urbana però en realitat no hi ha diferència entre Mas i Duran, és una estratègia per crear tensions des de l’oposició.

- Pel que fa a temes concrets del seu programa, la proposta d’habitatge de CiU aposta per crear una Agència Municipal de l’Habitatge i una forta inversió en els immobles públics. Durant els vint anys de CiU al capdavant de la Generalitat no es van fer gaires esforços per l’habitatge públic, a que es deu aquest canvi?

- És una pregunta que ens arriba molt des de l’electorat però també s’hauria d’esbrinar quin sòl ens va donar l’ajuntament. Nosaltres vam fer molts esforços per construir residències i habitatges públics però l’ajuntament sempre hi posava un preu molt alt. On volien que edifiquéssim, al mig del mar? El mateix va passar amb el preu del solar escolar, on el preu canviava segons la construcció d’equipaments o d’habitatges. Pretenem donar respostes a les necessitats de la població sense pujar els preus.

- Xavier Trias ha manifestat que CiU encapçalarà la lluita contra el moviment okupa, encara que en alguns països europeus l’okupació funciona positivament; per què el seu partit no es planteja una política per millorar en comptes de només eliminar el problema?

- L’okupació a Barcelona era diferent fa uns anys, actualment ha arribat a uns nivells tant alts que és difícil trobar una solució pròxima a l’autogestió que reclama el col·lectiu. Barcelona s’ha convertit en el paradís dels okupes, s’ha dut a terme una política tant permissiva que fins i tot ocupen terrenys municipals i venen d’altres països. Quan els veïns es queixen pel soroll, la brutícia o els gossos alguna cosa passa; també podem trobar cases ocupades tolerants amb els veïns que han acabat formant part del barri.

- L’estratègia política del PSC a l’Ajuntament de Barcelona no acaba de tenir una raó de ser. Des de Narcís Serra, sempre es substitueix l’alcalde mesos abans de les eleccions municipals perquè gaudeixi d’un cert avantatge respecte els altres candidats. No discuteixo la seva constitucionalitat ni legalitat política, tant sols dubto de la seva legitimitat amb els ciutadans. Com ho veu CiU?

- Des de CiU creiem que no hi ha legitimitat ni a l’ajuntament ni a la Generalitat, el compromís amb els votants no és posar d’alcalde a qui et dóna la gana. En unes eleccions municipals la gent només coneix el candidat i la resta d’integrants de la llista treballem perquè sigui alcalde. El PSC ha posat a l’alcaldia una persona que abans no era ni conegut per la gent. No és just per Barcelona ni per l’Artur Mas després d’haver guanyat les eleccions, és qüestió de sentit comú.

Seguiment de CiU a les eleccions municipals

“Més lloguer públic, millor accés a l’habitatge”

A falta d’un mes i mig per la cel•lebració de les eleccions municipals a Barcelona, els candidats de cada partit ja comencen a anunciar les seves intencions i programes. Un dels temes més comentats i que a la vegada ha generat més polèmica ha estat l’habitatge, element central de protestes i manifestacions ciutadanes.

Xavier Trias, candidat de Convergència i Unió, ha proposat un nou sistema que substitueixi l’actual organigrama, que consideren incoherent i obsolet.Aposten per la creació d’una AGÈNCIA MUNICIPAL DE L’HABITATGE, a partir del Consorci d’Habitatge i el Consell Municipal d’Habitatge Social. L’objectiu a llarg termini (10 anys) seria millorar la gestió de l’habitatge públic per obtenir un parc públic d’habitatges de lloguer. També han proposat iniciatives destinades a un públic concret, com la Casa Gran (per als jubilats) i el projecte Recicla el teu pis (per als joves); que estarien relacionats a través d’un sistema de permuta.

Tota la campanya per l’habitatge està centrada en incentivar els nous immobles però mitjançant una gestió responsable del sòl, subhastes públiques o una borsa pública amb lloguer a preu taxat. Finalment, l’Ajuntament de la capital pretén adoptar un paper d’avalador, soci i mediador amb la ciutadania pert així acabar amb els constants abusos de les immobiliàries (mobbing, especulació…). L’últim projecte és assolir una Barcelona Ciutat Universitària.

A més de l’habitatge, el candidat convergent també ha fet referència a altres aspectes rellevants com l’increment del transport públic, la millora de la mobilitat, la generació de nous llocs de treball o l’augment del nombre d’escoles bressol.

VinyaRock 2007: La maldición de Villarrobledo

Lluvia, Rock & Roll y miles de personas acampando acabó resultando una apuesta arriesgada para los tres días de Festival de Arte Nativo en Benicàssim. El público no defraudó a la decimosegunda edición del ViñaRock, cuyo nombre proviene de Villarrobledo, ilustre ubicación albaceteña del festival. Su espíritu permaneció entre los asistentes y en las instalaciones, pero sobretodo durante los fugaces apagones por todo el recinto, con los cánticos de la hinchada aclamando a su antiguo amigo…Villarrobledo! Villarrobledo!

Sólo llegar a Castellón ya se podía notar el éxodo popular, la autopista llena de coches y los trenes a rebosar. El Ayuntamiento de Benicàssim había habilitado tres campings, los dos pequeños (La Pastora / Morera) junto al recinto y el principal (Bonet) a dos kilómetros pero con más equipamientos. Los menores se ocuparon de inmediato, sobrepasando su capacidad, mientras que Bonet se organizó correctamente. Paralelamente había mucha gente que no pudo comprar la entrada con camping incluido, sólo les quedaba ir a campings privados o embarcarse en la peligrosa aventura de la acampada libre. El tema del camping es importante por lo que se avecinaba pero también por ser la esencia festival, ya que el ViñaRock no seria lo mismo sin el ambiente que se respira en las tiendas. A parte de olores diversos, podían encontrarse a personas unidas por la música, vecinos que se convierten en compañeros y una alegría desbordada. Los conciertos empezaban alrededor de las cinco de la tarde, los más entusiastas hacían pleno permaneciendo hasta diez horas seguidas aclamando a sus ídolos. El cartel, sobresaliente como cada año, aseguraba espectáculo con cuarenta grupos y cuatro escenarios para todos los gustos (Matarile-Rock, Senheiner-HipHoP, NewRock-HeavyMetal i Republica-Rumba).

El pistoletazo de salida se produjo el viernes 27, con Manu Chao (se podían ver pintadas por el recinto apodando al músico hispano-francés Manu Duchao), el solemne Rosendo y los incansables Barón Rojo como cabezas de cartel. La lluvia amenazaba suavemente, hasta era agradable para superar el calor de la multitud, sin suponer ningún problema mayor para el público.

La jornada del sábado 28 quedará grabada en la mente de todos los asistentes. Lo que parecía un amanecer agradable se transformó en una mañana triste y nublosa, los antiguos caminos avivados por comerciantes de collares y bocadillos acabaron siendo ríos de barro encharcados. La tarde transcurrió lloviendo sin descanso pero los grupos seguían tocando y los incondicionales bebiendo para “ahogarse” en sus penas. Al caer la noche llegó el diluvio universal que provocó apagones y la suspensión de conciertos tan esperados como Sociedad Alcohólica y los flamencos G5. Por otro lado el único grupo extranjero del festival, los metaleros Soulfly, protagonizó una puesta en escena estelar, jugándose el físico bajo la lluvia y con los focos enfocando a un público verdaderamente entregado pero empapado. A partir de aquí, el drama. El agua hasta los tobillos y la acampada libre, un caos. Sorprendían las numerosas tiendas-isla (completamente rodeadas de barro y agua), con sus ocupantes a la intemperie. Los afortunados durmiendo en los coches y los de la RENFE en el polideportivo local o en los cajeros. Los campings oficiales tuvieron mejor suerte pero no se salvaron de las riadas y de alguna que otra tienda inundada. Destacar que la organización ha comunicado que cambiará el nombre de su escenario más emblemático, Matarile, por el de 2007 en honor al público.
Finalmente, la maldición de Villarrobledo perdonó al público que tanto le había dado, alejando las nubes para que saliese un Sol realmente merecido. El domingo fue un día pletórico, el público tenía ansias de música y la organización respondió alargando el horario con las actuaciones suspendidas del sábado. Esta vez, los precavidos fueron los perjudicados al quedar atrapados entre los jerséis, los chubasqueros y las bolsas de plástico en los calcetines. The Locos (el nuevo Ska-p), Macaco (la mezcla intensa de estilos), Reincidentes (el rock de siempre), Fermín Muguruza (reagee en euskera), S.A (el concierto más multitudinario), Ojos de Brujo (mestizaje por excelencia), Boicot (con su inigualable Cualquier día) y Los Delincuentes (flamenco-rumba pegadizo y alegre) completaron un cartel de lujo que dejó satisfecho al público.

La lluvia no detuvo la fiesta y las ganas de los fieles viñarockeros, la música brilló con todo su esplendor entre las tinieblas de truenos y relámpagos.