viernes, 8 de junio de 2007

Grups de veïns d’Esplugues de Llobregat protagonitzen accions pacífiques en protesta al pla especulatiu Caufec

Porta BCN: l’entrada indigne de Barcelona


Esplugues de Llobregat va ser un dels municipis on es va fer més patent la “Setmana de lluita en defensa del territori i contra l’especulació” (14 – 20 de maig de 2007), una sèrie d’actes convocats arreu del territori català per la plataforma “Està tot fatal”. El teló de fons d’aquesta mobilització popular el trobem en el projecte urbanístic Caufec, rebatejat pel Tripartit amb el nom de Porta Barcelona, un pla especulatiu que ocupa el Parc de Collserola eliminant l’espai de transició entre la capital i el Baix Llobregat.

“Està tot fatal” i la “Plataforma Popular contra el Pla Caufec” van planejar la primera acció el dimarts 15. Dues persones disfressades de pallassos es van encadenar al balcó de la Casa de la Vila mentre una altra s’enfilava a la teulada per reclamar un diàleg amb el govern socialista (majoria absoluta des de fa 24 anys) i la suspensió del projecte urbanístic fins que no arribi la resolució dels processos judicials en tràmit (dos contenciosos al TSJC i un altre al Tribunal Suprem). Cal recordar que totes les decisions han estat preses exclusivament pel PSC, que juntament amb CiU va aprovar un reglament de participació ciutadana que prohibia la intervenció del poble als plens municipals. L’endemà va seguir la lluita, tres persones van penjar-se d’una de les Tres Torres (edifici de 70 metres d’alçada) desplegant una pancarta. La reivindicació seguia la mateixa línia que la primera, però en aquest cas no hi havia possibilitat física de desallotjar-los, convertint-se els manifestants en els jutges del seus actes. Ajudats de cordes, arnesos i un somier van quedar-se penjats fins el divendres, enfrontant-se a les altures, el fred i el vent de la negra nit. Amb els peus a terra; amics, familiars i persones solidaritzades amb la causa van estar fent-los costat les vint-i-quatre hores del dia convocant una concentració cada dia davant de l’ajuntament. El moment de la baixada va ser d’allò més significatiu, unes 400 persones van estar animant-los intensament acompanyats d’olles, xiulets i pancartes; semblava que l’apatia generalitzada catalana s’esvaís. Després, aplaudiments, plors, abraçades i petons…emocions a flor de pell que van ser apaivagades per una citació en mà dels Mossos d’Esquadra. El dissabte s’havia convocat un “mani-cercavila-actiu” per concloure la setmana de lluita, van aplegar-s’hi nombrosos joves vestits de pallassos i ciutadans del poble en contra del pla Caufec. Els manifestants comentaven amb el cap baix però amb esperança que les demandes no havien estat ni tant sols escoltades, les accions no havien tingut l’objectiu esperat i alguns reclamaven poder “viure en un poble on els interessos de societats anònimes no trepitgin el benestar col·lectiu. Només pel respecte als 16 anys de lluita ens posarem davant les excavadores”………………...........



Quins favors paga el pla Caufec? El fi justifica els mitjans?

El pla Caufec – Porta BCN és un projecte urbanístic que ocupa uns 234.000 m2 que actualment formen part de la zona intermèdia amb el parc de Collserola i on no existeix cap edificació major. S’ubica a dos àmbits d’Esplugues, la part més extensa s’ajunta amb el barri de Finestrelles (a tocar de l’hospital Sant Joan de Déu), i l’altra elimina un dels punts verds del barri de Can Vidalet, és important remarcar que Esplugues és un dels municipis amb més densitat de població de Catalunya. Si entrem en termes urbanístics podem veure fàcilment que el projecte és desproporcionat i està destinat a generar beneficis a curt termini en comptes de donar solucions a les necessitats del municipi. Es construeixen 16 blocs d’habitatges (93 milions pts / habitatge), 2 torres d’oficines (115 metres d’alçada), 4 blocs d’habitatges (150 milions pts / habitatge), 6 torres d’oficines (28 metres d’alçada), 3 torres d’habitatge a preu taxat o protegits (120 pisos), el centre comercial més gran de la zona nord de Barcelona i l’eliminació del poc patrimoni popular d’Esplugues (Can Casas, Can Tomba, Can Biel i Can Oliveres). El projecte preveu 600 vivendes de luxe i ofereix la miserable quantitat de 120 habitatges a preu taxat i dos equipaments privats per maquillar el pla especulatiu.

El pla Caufec – Porta BCN es remunta setze anys enrere i amaga una trama empresarial molt complexa. Quan l’administració Pujol va decidir construir un parc d’atraccions entre Salou i Vila-seca (Port Aventura) no es podia ni imaginar els maldecaps que li ocasionaria un espai d’oci. La coneguda trifulga entre els dos municipis va fer tirar enrere l’inversor nord-americà del projecte, i l’expresident de la Generalitat va haver d’utilitzar el seu “talante” per posar solució a un greu forat en el finançament. Va buscar nous inversors allà on calgués i curiosament apareixen noms com Javier de la Rosa i Fecsa. Al cap d’uns anys es planteja la possibilitat de soterrar totes les línies elèctriques del costat nord de Barcelona i es venen els terrenys al “millor postor”. Fecsa s’ofereix voluntària per assumir els elevats costos de l’operació i el govern de Jordi Pujol li retorna el favor de Port Aventura saltant-se el PGM (Pla General Metropolità) i augmentant el terreny edificable de 30.000 m2 a 234.000 m2 . D’aquesta manera el soterrament de les línies es converteix en l’excusa perfecte on s’agafen tots els participants de la trama immobiliària. També apareix la promotora SACRESA, que associada amb ACS (Florentino Pérez), inicia una estratègia de pressions que troba el vist-i-plau de l’Ajuntament. Es crea l’empresa Caufec S.A (formada per Fecsa, Cauval i Profesa) i entrem en el ball de xifres i compensacions (1150 milions de guanys per l’Ajuntament, aportacions de SACRESA de 500 milions per portar el metro…). Toni Pérez, ex-alcalde d’Esplugues, és inhabilitat per prevaricació i Enric Giner, actual gerent amb un sou estratosfèric, s’encarrega de fer la feina bruta enganyant a les associacions de veïns i exercint la repressió amb els insurgents; d’altra banda, Pilar Díaz, actual alcaldessa, es converteix en l’aliada dels empresaris i segueix el projecte del seus predecessors . Tot i les protestes populars, el pla és aprovat el 2001 pel govern de Jordi Pujol i el 2004 pel govern Tripartit.

A partir d’aquí el poble s’uneix per lluitar contra una especulació desmesurada, els polítics no concedeixen cap tipus diàleg i els veïns es mobilitzen sortint al carrer amb pamflets, cartells, manifestacions, accions directes i protestes de tot tipus que denuncien atemptats contra la democràcia en benefici de l’enriquiment d’uns pocs.

El pla Caufec – Porta BCN, un projecte que degrada el medi ambient i elimina una part de Collserola, massifica els barris, satura l’entrada a Barcelona incorporant un trànsit de 35.000 vehicles més, introdueix nous edificis en alçada a l’àrea metropolitana, fa trampa i menteix, perjudica el comerç local, elimina el patrimoni popular…però on sobretot s’abusa de la majoria absoluta demostrant fins a quin punt es necessita una planificació urbanística comuna que no ignori la voluntat dels ciutadans.