L’ Ajuntament de Barcelona és una de las quatre administracions públiques amb responsabilitat política a la ciutat, junt amb l’Administració General de l’ Estat,
L’ Ajuntament de Barcelona compta amb una plantilla pròpia de 6.749 empleats directes. Destaquen la plantilla de
Els càrrecs polítics de l’Ajuntament de Barcelona (41 concejals) estan dividits en dues parts:
- La cúpula de l’ajuntament està formada per l’alcalde, cinc tinents d’alcalde (per ordre jeràrquic) i un portaveu. Juntament amb els concejals dels departaments, formen l’equip de govern (21 consejals).
- Els diferents departaments de governació (15 concejals): Cultura, Ocupació i Innovació, Educació, Relaciones Ciutadanes i Institucionals, Hisenda, Esports, Programa "Nous usos del temps a la ciutat", Serveis urbans y manteniment, Urbanisme, Seguretat, Joventut, Dona y Drets Civils, Ciutat del Coneixement, Benestar social, Salut Pública, Sou i Vivenda.
L’actual ajuntament de Barcelona està dirigit per una coalició entre el PSC-ERC-ICV i els concejals de l’oposició (CiU, PP):
- Partit dels Socialistes de Catalunya: 15 concejales.
- Convergència i Unió: 9 concejales.
- Partido Popular: 7 concejales.
- Esquerra Republicana de Catalunya: 5 concejales.
- Iniciativa per Catalunya Verds-EUiA: 5 concejales.
Comparativa de les eleccions municipals a Barcelona després de la transició democràtica espanyola: (1979 – 2003):
Hegemonia socialista
Fecha | ||||||||||||||
Concepto | Total | % | Total | % | Total | % | Total | % | Total | % | Total | % | Total | % |
Censo de electores | 1.281.534 | 100,0 | 1.352.781 | 100,0 | 1.368.148 | 100,0 | 1.373.364 | 100,0 | 1.347.244 | 100,0 | 1.359.589 | 100,0 | 1.480.453 | 100,0 |
Participación | 759.197 | 59,2 | 697.091 | 51,5 | 906.161 | 66,2 | 766.465 | 55,8 | 925.117 | 68,7 | 917.004 | 67,4 | 803.419 | 54,3 |
Abstención | 522.337 | 40,8 | 655.690 | 48,5 | 461.987 | 33,8 | 606.899 | 44,2 | 422.127 | 31,3 | 442.585 | 32,6 | 677.034 | 45,7 |
Votos nulos | 2.630 | 0,3 | 3.035 | 0,4 | 2.110 | 0,2 | 2.208 | 0,3 | 7.240 | 0,8 | 15.076 | 1,6 | 2.991 | 0,4 |
Votos en blanco | 12.679 | 1,7 | 13.130 | 1,9 | 8.236 | 0,9 | 6.991 | 0,9 | 6.879 | 0,7 | 3.857 | 0,4 | 2.547 | 0,3 |
Votos a candidaturas | 743.888 | 98,3 | 680.926 | 98,1 | xxx | xxx | xxx | xxx | xxx | xxx | xxx | xxx | xxx | xxx |
Votos a PSC | 254.223 | 33,6 | 313.623 | 45,2 | 347.449 | 38,3 | 328.195 | 42,8 | 400.280 | 43,3 | 413.034 | 45,0 | 272.512 | 33,9 |
Votos a CIU | 162.010 | 21,4 | 150.518 | 21,7 | 276.141 | 30,5 | 260.447 | 34,0 | 325.463 | 35,2 | 247.161 | 27,0 | 148.806 | 18,5 |
Votos a PP | 121.991 | 16,1 | 103.177 | 14,9 | 150.403 | 16,6 | 74.920 | 9,8 | 69.419 | 7,5 | 116.926 | 12,8 | 24.039 | 3,0 |
Votos a ERC | 96.868 | 12,8 | 45.278 | 6,5 | 46.309 | 5,1 | 19.474 | 2,5 | 21.236 | 2,3 | 34.790 | 3,8 | 41.845 | 5,2 |
Votos a ICV* | 91.286 | 12,1 | 43.999 | 6,3 | 68.838 | 7,6 | 48.982 | 6,4 | 47.406 | 5,1 | 62.420 | 6,8 | 151.288 | 18,8 |
Votos a otros** | 17.183 | 2,3 | 23.842 | 3,4 | 6.675 | 0,7 | 25.248 | 3,3 | 47.194 | 5,1 | 23.740 | 2,6 | 159.391 | 19,8 |
Alcalde | ||||||||||||||
Wikipedia
(*) Els vots adjudicats a ICV en les eleccions de 1979 y 1983 corresponen als que va obtenir el PSUC.
(**) Partits que van obtenir vots, però no concejals:
1979: CC-UCD; MCC; PSAN; PTC; COM; DSCC; LCR.
1983: CDS; PCC; CLLP; PST; FE-JONS; PORE.
1987: CDS; LOC; PTC-UC; UCE; PSDC-EC; FE-JONS; AV-MEC; PH; PORE; UPR; PEC-VERDE; POSI.
1991: CDS; PCC; UCC-PED; AB; PST; BV; PE (PCE-ML); CRC; PORE; LV-H; AR; PASE.
1995: PIE; N; CDS; PC-NPS; PH; POR; PRT; AEC-EVE.
1999: PI; EUiA; N; PH; EV-GV; EC;
2003: N; FE-LA; FALANGE; LI; EV; M; UADEP; EI; CDS; EV-AV,EV-EC; PHC; PXC; EC.
Una dada rellevant és el monopoli socialista en l’etapa democràtica de l’alcaldia. Narcís Serra (1 legislatura), Pasqual Maragall (4 legislatures), Joan Clos (2 legislatures) i Jordi Hereu (alcalde actual); tots del Partit dels Socialistes de Catalunya, han estat els quatre alcaldes de Barcelona entre el 1979 i el 2007.
Si observem l’evolució de les eleccions municipals a Barcelona des de l’any 1979 fins el 2003, podem adonar-nos de les irregularitats en els resultats. Sembla existir un “desencantament amb la democràcia”, ja que el cens electoral ha baixat en uns 200.000 vots des de les eleccions del 1979.
Les eleccions del 1999 es caracteritzen per haver registrat, globalment, uns resultats negatius; ostenten la participació més baixa i l’abstenció més alta de totes les eleccions. Una de les explicacions podria ser la falta de lideratge municipal de Joan Clos, després de l’adéu de Pasqual Maragall.
La participació ha anat minvant durant el temps. En les eleccions de 1979 estava al voltant dels 800.000 votants, en les eleccions posteriors del 1983 i 1987 va superar els 900.000 votants. Posteriorment va patir un descens sorprenent al arribar als 760.000 votants en les eleccions del 1991, però en les del 1995 va tornar a superar els 900.000 votants. En les eleccions del 1999 la participació va ser la més baixa de tota la història democràtica, i en les darreres del 2003 va recuperar els 760.000 votants del 1991.
L’abstenció més elevada va registrar-se en les eleccions del 1999 (fins a un 48,5 %). Seguidament trobem el 45 % d’abstenció en les eleccions del 1979 i 1993, i el 40 % en les del 2003. Les eleccions del 1983, 1987 i 1995 registren una abstenció d’un 30 %.
Finalment, cal destacar l’elevat nombre de vots en blanc i vots nuls en les eleccions de 1983 (la més alta amb un 2 %), 1999 i 2003. S’observa un creixement de la població que es decanta per aquesta opció, aferrant-se en l’eslògan “l’abstenció afavoreix la majoria”.
Els partits polítics amb representació s’han mantingut força homogenis en les eleccions municipals a Barcelona:
El Partit dels Socialistes de Catalunya (federat al PSOE) sempre a estat al capdavant, en els darrers anys a passat a dir-se PSC-Ciutadans pel canvi.
En el segon lloc trobem Convergència i Unió que mai ha obtingut el suport necessari per ocupar l’alcaldia. Cal apuntar que en les primeres eleccions només es presentava Convergència, ja que encara no s’havia federat amb Unió.
La tercera força política l’ocupa el Partit Popular, que només es va veure superat per Esquerra Republicana en les primeres eleccions del 1979. Durant els anys de la transició tenia el nom d’Alianza Popular.
Esquerra Republicana de Catalunya i Iniciativa per Catalunya-Verds han obtingut resultats semblants en les darreres eleccions del 2003 i 1999; en les eleccions de 1995, 1991 i 1987 ICV va superar àmpliament a ERC.
Finalment cal destacar el paper del Partit Socialista Unificat de Catalunya en les eleccions del 1979 i 1983; el PSUC va superar CiU en les primeres eleccions però en les següents va desinflar-se al baixar fins a la meitat de votants. Posteriorment va derivar a ICV.
Els partits minoritaris també han variat en les diferents legislatures. L’UCD, primer partit al govern després del franquisme, mai va obtenir consejals a l’ajuntament. En els anys de la transició van aparèixer nous partits al legalitzar-se moltes formacions polítiques, les opcions properes al franquisme van anar desapareixent però en les eleccions del 2003 i 1999 han augmentat la seva presència. En les darreres eleccions destaca l’aparició de nous partits reivindicatius de causes concretes, com el Partit Antitaurí o el Partit del Cannabis.
Districtes de Barcelona
Des de les segones eleccions democràtiques del 1984, Barcelona es divideix en 10 districtes. Cada Districte funciona como un organisme independent amb competències pròpies, és una mesura per descentralitzar el poder polític i acostar els ciutadans amb l’administració.
Els 10 districtes de Barcelona són Ciutat Vella, Eixample, Sants-Montjuïc, Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Nou Barris, Gràcia, Horta-Guinardó, Sant Martí i Sant Andreu. Des de les darreres eleccions del 2003, el PSC-Ciutandans pel canvi governa a tots els districtes menys a Gràcia (ERC) i Horta-Guinardó (ICV).
No hay comentarios:
Publicar un comentario