De primer, mort i de segon negligència
Ens trobem en un moment on la mort ha deixat de tenir la importància que tenia al passat; cada cop hi ha més defuncions i només es destaquen les de personatges reconeguts o les de persones “anònimes” però amb circumstàncies inusuals. En aquest cas, la mort de dos obrers és notícia quan es produeix una negligència o passa en condicions sospitoses. Ara bé, el dubte sorgeix quan davant la repetició d’un fet s’incideix en atorgar-li la condició de notícia, llavors es converteix en notícia perquè no és la primera vegada que succeeix. Si no hi hagués tants problemes amb la seguretat en la construcció, la mort puntual d’un obrer sí que seria notícia.
Els morts de la discòrdia
La mort de dos obrers a causa d’una clara negligència de la constructora ha de ser publicada, però la dimensió que se li ha de donar és subjectiva. Hi ha molts tipus de negligències i segons el grau d’aquestes la notícia és mereix més o menys espai; però dos obrers morts per culpa d’un error són víctimes i no gent amb falta d’atenció. En qualsevol cas, la mort de dos obrers tampoc hauria de ser un tema de debat amb diversos articles d’opinió. És evident que s’ha de dedicar com a mínim un breu i fins i tot un article a les pàgines de successos, però no podem caure en el parany de convertir-lo en un tema social només quan es mor un obrer. Hauríem de fer una reflexió prèvia sobre la seguretat dels obrers.
El rei del totxo VS Esclaus indefensos
Abans de tot, m’agradaria comunicar la meva admiració respecte l’esplèndid article de Gregorio Morán, carregat de veritats com a punys. És ben sabut el caos que envolta el món de la construcció i la immigració, dos fets antagònics però amb una gran dependència. Els rics i els pobres, els legals i els il·legals, però tots humans. La mort negligent de dos obrers pakistanesos en una construcció barcelonina ha tingut un escàs ressò mediàtic. Algú ha tapat aquestes morts o realment no interessen perquè eren “simples pakistanesos”? No ho sabem, però segur que molts ciutadans voldrien estar-ne al corrent. No ens hem d’oblidar que les empreses de subcontractacions sempre troben noves víctimes, mentre que les famílies dependents del sou del pare signen la seva sentència. Potser seria hora de plantejar-se aquest “eficaç” funcionament dels sistema capitalista, que encara aïlla més els diferents grups socials.
No hay comentarios:
Publicar un comentario