Seguiment de CiU a les eleccions municipals: Entrevista a Maite Fandos i Payà(5ª candidata de la llista de Xavier Trias per l’Ajuntament de Barcelona)

“Il·lusió i ganes de canvi després del monopoli socialista "

- Quan temps porta participant en política activament? Què la va impulsar a decidir-se per Convergència Democràtica de Catalunya?

- Tinc quaranta-quatre anys i en porto vint-i-cinc participant activament en política, era una altra època i els joves teníem la necessitat de reivindicar allò en què creiem. Vaig començar a la universitat amb uns amics que em van introduir a la Joventut Nacionalista de CDC i d’altra banda estava dins el sector associatiu i el voluntariat. Sempre m’he sentit catalana i preocupada per les qüestions socials.

- Actualment és presidenta de l’agrupació d’Horta-Guinardó de CDC, Regidora de l’Ajuntament de Barcelona i portaveu del Grup de CiU al Consell Comarcal del Barcelonès; com valoraria la seva aportació personal?

- Principalment, estic contenta per tot el que hem aportat a la gent; però tenint en compte l’edat en que vaig començar, sento que he perdut moltes hores de joventut. El temps invertit m’ha fet renunciar a una millor formació i a certs aspectes de la meva vida personal. Pel sol fet de ser dona, he hagut de suportar el pes familiar amb més responsabilitats i trobar un equilibri amb la feina. També he anat canviant de diferents departaments treball, gaudint encara més de la política.

- Tenim les eleccions municipals molt a prop, comencen les campanyes i els nervis són a flor de pell. Veu possible que Trias aconseguixi el canvi que reclama al seu slogan?

- Ens plantegem el futur amb il·lusió i amb ganes de canvi després del monopoli socialista. La gent està cansada i el Xavier Trias te la capacitat d’oxigenar Barcelona amb confiança i proximitat. És una persona autèntica amb una tarannà especial que li permet dir les coses sense por; ell mateix diu “no facis res que pugui fer-te posar vermell”.

- Sempre ha reivindicat el paper de la dona en la societat, és presidenta del Consell de la Dona de CDC i Directora General de l’Institut Català de la Dona. Creu que la situació està equilibrada entre homes i dones en la vida política catalana?

- Amb la llei de la igualtat s’ha fet un gran avenç, a la qual el nostre partit va fer suport. Però cal puntualitzar que CiU ja ho va complir abans d’aprovar-la, amb llistes de completa paritat. Amb això vull defensar que les dones hi som per esforç i no perquè ho dicti una llei, no s’ha de diferenciar.

- La rivalitat CDC / UDC també es veu present en el panorama municipal?

- De cap manera; a nivell municipal mai ha existit i mantenim una excel·lent relació amb els dos companys d’Unió Democràtica de Catalunya. A nivell nacional s’ha convertit en una llegenda urbana però en realitat no hi ha diferència entre Mas i Duran, és una estratègia per crear tensions des de l’oposició.

- Pel que fa a temes concrets del seu programa, la proposta d’habitatge de CiU aposta per crear una Agència Municipal de l’Habitatge i una forta inversió en els immobles públics. Durant els vint anys de CiU al capdavant de la Generalitat no es van fer gaires esforços per l’habitatge públic, a que es deu aquest canvi?

- És una pregunta que ens arriba molt des de l’electorat però també s’hauria d’esbrinar quin sòl ens va donar l’ajuntament. Nosaltres vam fer molts esforços per construir residències i habitatges públics però l’ajuntament sempre hi posava un preu molt alt. On volien que edifiquéssim, al mig del mar? El mateix va passar amb el preu del solar escolar, on el preu canviava segons la construcció d’equipaments o d’habitatges. Pretenem donar respostes a les necessitats de la població sense pujar els preus.

- Xavier Trias ha manifestat que CiU encapçalarà la lluita contra el moviment okupa, encara que en alguns països europeus l’okupació funciona positivament; per què el seu partit no es planteja una política per millorar en comptes de només eliminar el problema?

- L’okupació a Barcelona era diferent fa uns anys, actualment ha arribat a uns nivells tant alts que és difícil trobar una solució pròxima a l’autogestió que reclama el col·lectiu. Barcelona s’ha convertit en el paradís dels okupes, s’ha dut a terme una política tant permissiva que fins i tot ocupen terrenys municipals i venen d’altres països. Quan els veïns es queixen pel soroll, la brutícia o els gossos alguna cosa passa; també podem trobar cases ocupades tolerants amb els veïns que han acabat formant part del barri.

- L’estratègia política del PSC a l’Ajuntament de Barcelona no acaba de tenir una raó de ser. Des de Narcís Serra, sempre es substitueix l’alcalde mesos abans de les eleccions municipals perquè gaudeixi d’un cert avantatge respecte els altres candidats. No discuteixo la seva constitucionalitat ni legalitat política, tant sols dubto de la seva legitimitat amb els ciutadans. Com ho veu CiU?

- Des de CiU creiem que no hi ha legitimitat ni a l’ajuntament ni a la Generalitat, el compromís amb els votants no és posar d’alcalde a qui et dóna la gana. En unes eleccions municipals la gent només coneix el candidat i la resta d’integrants de la llista treballem perquè sigui alcalde. El PSC ha posat a l’alcaldia una persona que abans no era ni conegut per la gent. No és just per Barcelona ni per l’Artur Mas després d’haver guanyat les eleccions, és qüestió de sentit comú.